Al voltant del 8 de març, dia de la dona treballadora, s'acostava un esdeveniment anual a la nostra escola:  La Mostra de Cançons de Claudina. Era una setmana on s’ultimaven els preparatius, el vestuari, els assajos, els passos de les coreografies, les correccions dels guions per part dels presentadors, la preparació tècnica…

Aquest any trobem a faltar aquest bullici. I és que enguany no es celebrarà el festival.

Hem cregut convenient fer un any d’aturada. Han estat 25 anys plens de música i creixement. De cançons tocades en directe i al pati, depenent de si plovia o feia fred, vam passar a realitzar el festival al saló d’actes amb bases musicals que ens permetien ajustar el to als cantants. Quin progrés!

Han estat anys de col·laboració per part de professors/es, personal docent, donant hores, suport, fent fotografies, muntant l’escenografia...

Han estat anys on els protagonistes han estat els alumnes. Sobre l’escenari els hem vist expressar-se, lluitar per perdre la por escènica,  hem descobert veus que ens han emocionat i que mai havien sigut escoltades per tanta gent, comiats dels de 4t d’ESO perquè deixaven l’escola, naixements de grups musicals...

Anys d’agraïment per part de les famílies…

Anys de presència de Claudina i les religioses de la comunitat de Badalona,  que han donat sentit al festival.

No és un tancament definitiu. La mostra de Claudina s’ha fet gran i és el millor moment perquè decidim si continuem o no. I si ho fem, que sigui amb forces renovades i amb l’objectiu de trobar noves maneres d’oferir als alumnes un espai d’expressió i  de formació.

Visca la música i visca Claudina!

Fins aviat!